Amesmaṛ n Ǧeḥḥa : yewweḍ 80 iseggasen di leɛmeṛ-is… limmer ur ittwanɣa

Mesmar Djaha : Il aurait eu 80 ans...

,

Saɛid Meqbel, ilul deg wass n 25 deg meɣres n useggas 1940 deg yiɣrem n Bgayet, di tmurt n Yiqbayliyen. D aneɣmas, yella seg yiɛeggalen i d-yeslulen aɣmis s tutlayt tafransist « Le Matin », syin yuɣal d anemhal-ines.

Saɛid Meqbel d tɣamsa

Deg « Alger républicain »

Yebda tira n imagraden deg uɣmis « Alger républicain ». D aɣmis i d-slulen sin n yifransisen : Jean-Pierre Faure akked Paul Schmitt, deg useggas 1938. Saɛid Meqbel yettaru ɣef tezɣent{critique} n sinima. Yeqqim deg uɣmis-agi almi d ass 19 yunyu 1965, mi yeṭṭef Bumedyen adabu. Ass-nni i yeḥbes uɣmis « Alger républicain ».

Akken daɣ i yekki deg tekṛunikt n usmesxeṛ n uɣmis-agi{Chronique satirique}, iwemi sawlen « L’ogre ». Seg tekṛunikt-agi i d-yewwi tikti ad yerr isem-is « El Ghoul » deg imagraden-is ula d netta.

Deg useggas n 1989, ineɣmasen iqburen n « Alger républicain » gran-as-d tiɣri ad yeqqel ad yettaru imagraden, imi i d-rran aɣmis-agi. Yeqbel yuɣal ɣer leqdic yid-sen. Akken daɣ i yekki deg uɣmis El Manchar.

Deg « Le Matin »

Yewweḍ-d useggas n 1991, yettaxer-d i tikkelt nniḍen seg uɣmis « Alger républicain ». Deg wayyur n ctembeṛ n useggas-agi i d-yeslul netta d yiwet n terbaɛt n yineɣmasen, aɣmis mechuṛen « Le Matin ». Deg-s i yerra isem-is Mesmaṛ Ǧeḥḥa.

Deg « Baroud »

Deg wayyur n yebrir n useggas n 1992, yeslul-d aɣmis yefka-as azwel « Baroud » yettak anzi ɣer El Manchar. Maca aɣmis-agi ur yeddir ara aṭas. Ffɣen-d deg-s nnig n mraw n wuṭṭunen, syinn iḥbes-it acku yesɛa aṭas n wuguren akked tedbelt{administration}.

Deg « Ruptures »

Deg useggas n 1993, yeqdec akked uɣmis « Ruptures » i d-yeslul uneɣmas amaru Ṭaher Ǧawut, d yimdukkal-is.

Timenɣiwt n uneɣmas

Deg ayyur n yennayer n useggas 1994, tameṭṭut-is teǧǧa tamurt, tres di Fransa. Dinn i d-tewwi aẓayeṛ{statue} n uglet {refugier} imi argaz-is yegget fell-as waggaz{menace}. Deg wass n 08 n wayyur n meɣres n useggas-nni, Saɛid Meqbel yeslek seg yiwet n txazabit{attentat} i as-undin mi d-yeffeɣ seg uxxam-is.

Maca deg ass n 03 duğembeṛ 1994, iɛdawen n tudert ur t-ǧǧin ara ad yernu xerṣum yiwen n wass deg tudert-is. Ɛewwlen fell-as ad t-kksen, akken tebɣu tili teswiɛt. Nɣan-t daxel n yiwen n usečču{restaurant}, i yellan yeqreb ɣer usutel{siège} n uɣmis « Le Matin » deg Ḥusin Day. Ssaɣen-t s snat n teldunin deg uqeṛṛuy-is. Azekka-nni yemmut di sbiṭar n Σin Neɛğa. Saɛid Meqbel yecreḍ ad tili temḍelt-is deg tmurt-is Taqbaylit, gar watmaten-is d lejdud-is.

Saɛid iweṣṣa, akken yessarem i teffeɣ. Yettwamḍel deg temdint n Yemma Guraya (Bgayet). Deg tjebbant n Mḥemmed Ameqṛan, gar warraw n tmurt-is.

Ar ass-a n wussan mazal ttuɣalent-as tejmilin, rezzun yimdanen ɣer uẓekka-s. Yettunefk ula d abṛaḥ ɣef yisem-is di Bgayet. Deg-s i ttemlilin yimeɣnasen, ḍeṛṛun-d deg-s leqdicat idelsanen, d wayen nniḍen.

Aṭas i d-yeqqaren belli Saɛid Meqbel yettwanɣa s ufus n at ičumar, maca tidet mazal teffer ur tban ara. Netta s yiman-is yessuffeɣ-d awalen-agi seg yimi-s, deg useggas n 1993. Yenna-ten i massa Monika Borgmann: « Ma mmuteɣ zṛiɣ wi ara iyi-inɣen, mačči d at ičumar. Zṛiɣ tiyita iyi-d-tekk seg udabu. Ad am d-iniɣ acuɣer (…) acku werǧin lliɣ d aqeddac-nsen ».

Deg useggas n 2008 i d-yeffeɣ udlis n massa Monika Borgmann, s uzwel : « Said Mekbel, une mort à la lettre » . Maca adlis-agi ulac ula d yiwen n uneɣmas azzayri i d-yemmeslayen fell-as. Acuɣer ? Wissen ?

Saɛid Meqbel
Saɛid Meqbel.
Retrouvez-nous sur notre page @Facebook et sur #Instagram ! Abonnez-vous à notre chaîne ►YouTube